dissabte, 9 d’agost de 2008

Uelhs deth Joèu

Baixen de la glacera de l'Aneto. La terra les acull i les convida a passar per camins foscos i subterranis però de sobte, com si fossin cavalls salvatjes amb ganes de correr, brollen a l'Artiga de Lin en plena Val D'Aran.


Una forta remor et crida cap els Uelhs deth Joèu i aviat pots veure com les turbulentes aigües blanques baixen per la muntanya.

El blanc de l'aigua espumejant, el negre lluent de les roques i el verd de les fulles humides formen un equilibri perfecte.

La mare natura s'encarrega de decorar amb detalls exclusius cada racó de la Vall.

i ens ofereix milers d'obres d'art en moviment constant, plenes de matissos i colors.


8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

un lloc idil.lic per a retrobar-te amb tu mateix, o per a sentir que els teus problemes quotidians són minúsculs i llunyans

Cesc ha dit...

Mare de Déu!!!!! però què és això? quines vistes uf... aquí et trobes i retrobes eh! aquesta nit s'hi estava bé per Reus, passava airet!

Alegria De La Huerta ha dit...

És una de les meravelles de la natura que més m'ha agradat i fascinat en aquest món. La Val d'Aran em té atrapada, la seva força, la seva màgia.

Striper ha dit...

Jo tinc fotos aqui es maquisim.

Xavi ha dit...

Senyoreta Silvia, gràcies x deixar-me la seva salutació, andele andele jijiji, acabo d'arribar de Lanzarote, posaré fotos quan pugui, ja veuràs q bonic q és. No té res a veure amb les teves fotos pero és molt curiòs veure el paisatge q ha deixat una serie de volcans.

Petons!! Espero q estiguis molt bé. Records també a l'Edu!!

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,

Un plaer llegir-te acompanyada d'aquestes fotos.

La frase que m'ha agradat molt, aixó que dius de milers d'obres d'art en moviment. Hi penso molt sovint, quan veig coses de la natura.

Una abraçada

aigua ha dit...

Es que SON les veritables i originals obres d'art! horabaixa :)
petons

AINA ha dit...

fua, m´encanten aquests paisatges. quines fotos tant precioses.... coses que alegren la vista. gracies