dilluns, 1 de setembre de 2008

Lluna

Quan era petita sempre em deien que de dia surtia el Sol i que de nit surtia la Lluna.
Ara encara em sorprenc quan mirant el cel de dia, veig una lluna blanca i eterea sobre un fons blau clar.....

12 comentaris:

Striper ha dit...

Allo que ens diuen de petits ens queda tant marcat!!!

Assumpta ha dit...

Et comprenc perfectament perquè a mi em passa el mateix :-))

Penses, però què fa ara la lluna si es de dia? :-)

Què bé que l'has agafat a la foto! I quina música més preciosa que tens de fons... estic per deixar oberta la teva pàgina i seguir currant mentre la sento... De fet, sí... la deixo!! :-)

Petons!!!

Assumpta ha dit...

Epsss!! S'ha aturat la música jeje

Què faig? Tanco el blog i torno a obrir?... S veure :-)))

aigua ha dit...

Hahaha assumpta la música està programada perquè es posi en marxa automàticament, però si en vols alguna en especial la cliques i ja està!
petons

Assumpta ha dit...

Ja ho he descobert, ja :-))

És xulo l'invent!!! I, a més, tens una selecció molt bona!!

Bona nit!!... ui, vull dir bona tarda, o bon vespre... jaja porto tot el dia arrastrant-me de son :-))

Petons!!

Cesc ha dit...

Sorprent-te, és un dels regals de la nostra mare terra :)

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,

Quan era petita em sorprenia de veure la lluna quan era de dia. Ara em sorpren de veure-la de dia i de nit. Es preciosa. Com aquell que diu, la vaig descobrir una mica tard.

I en aquest blog em moc, entre l'aigua i el cel.

No saps com m'agrada
Una abraçada

M.TeReSa ha dit...

Ja veus, tot canvia... sera el progres???? jjeje
Bona foto.
Petons bonicaaa!!!!!

Xavi ha dit...

Vas veure el eclipse lunar?? Va ser molt macuuuuuuuu, petonets fea!!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

La nit és un privilegi
teixit tot de seda i or
i ara et jugues el teu sostre
per tastar-ne la finor.

I et lleva la pell,
et guanya les bales,
fa ballar les portes,
tot perquè t'hi vegis.

Llavors obren els llavis
finestres de l'amor
i sembla que s'ofeguin,
que diguin per favor.

La nit és déu vist de cara.

aigua ha dit...

Ostres té la mà m'has deixat sense paraules :)

Eli ha dit...

Una de les coses més meravelloses, oi? La natura sempre ens sorpren!
;-)