Arreu de terres catalanes hi podem veure unes esveltes torres solitàries, algunes han quedat fora vila i altres ja forman part del paisatge urbà. Edificis del passat i monuments del futur. A les afores de Reus hi ha una d'aquestes altes xemeneies, que forma part de la bòbila Sugranyes.
Està bastant feta malbé, però encara ens podem fer a la idea de com era aquest antic forn de ceràmica de principis del S. XIX.
L'interior de la bòbila està molt bruta, però des de fora encara veiem les cavitats que es feien servir per coure els objectes de ceràmica.
Hi ha un projecte per rehabilitar-la i fer un centre d'interpretació de ceràmica. La planta poligonal concèntrica al voltant de la fumera serà un espai d'exposicions i en la part inferior es farà un recorregut explicant el procés de producció de la ceràmica.
Esperem que el projecte tiri endavant i aviat poguem gaudir d'un nou espai històric per recordar el nostre passat.
Està bastant feta malbé, però encara ens podem fer a la idea de com era aquest antic forn de ceràmica de principis del S. XIX.
L'interior de la bòbila està molt bruta, però des de fora encara veiem les cavitats que es feien servir per coure els objectes de ceràmica.
Hi ha un projecte per rehabilitar-la i fer un centre d'interpretació de ceràmica. La planta poligonal concèntrica al voltant de la fumera serà un espai d'exposicions i en la part inferior es farà un recorregut explicant el procés de producció de la ceràmica.
Esperem que el projecte tiri endavant i aviat poguem gaudir d'un nou espai històric per recordar el nostre passat.
8 comentaris:
M'agrada molt com fas les fotos. De veritat que hi tens molt bona ma :-)
Aquesta última, centrada, amb els dos arbres al costat, amb les branques fent com una arcada... :-))
Quina llàstima que estigui tan deixada i bruta, eh?
per un moment em pensava que era el meu poble, n'hi ha alguna també... m'agrada el què ens expliques i com diu l'Assumpta, fas bé les fotos :)
Doncs crec que un spaincom aquest reflexe de una epoca es mereix una bona reabilitacio i conservacio.
bon reportage, esperem que aquesta reablitació es fagi aviat
petons
La reportera aigua us seguira informant :)
m´agrada en especial la darrera foto. no estem acostumats aqui a lleida a veure torres d´aquestes. la pena es lo brut que la gent ho deixa... per cert: no hi ha cabanes de volta d´aquelles de pedra per aqui a les contrades de tarraco?? sempre m´han agradat molt. natura i pedra. res, petonet
Hola Aigua,
M'ha fet il.lusió veure aquestes fotos. Em guardes un secret? des de petita, quan les veig, saps com els hi dic? la xemenia de la Mary Poppyns. Afortunadament ja no les demoleixen.
Ara de gran, em segueixen encantant.
Una abraçada
Aina Si que hi ha aquestes cases, crec que es diuen de pedra seca, tinc pendent una sortida per visitar-les :)
hehehe horabaixa ja miraré si la veig sortir d'alguna fumera de per aquí :)
Publica un comentari a l'entrada