dimecres, 24 de setembre del 2008

Tardor

La Tardor ja és aquí, ha arribat amb força portant pluges i frescor. Enrera queden els dies llargs i calurosos, els banys d'aigua a l'aire lliure, el dormir amb les finestres obertes i els grills cantant la calor. L'estiu ha passat .......

Ara ens queden les ombres, els records dels dies estiuencs, bons i dolents, molts es quedaran, altres s'adormiran i alguns s'oblidaran.

I la Tardor, la primavera d'hivern, ens portarà altres vivències i ens prepararà el cos i la ment pels hivernals freds que han d'arribar.

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

Benvinguda, amiga tardor!! :-))

Benvinguda, reina de la gama dels ocres i daurats :-)

Per fi podrem dormir una miqueta ;-)

M.TeReSa ha dit...

Observbo que mentalitzada ja ho estas, jeje ... a i tambe m´agrada la tardor i penso gaudirla al maxim.
Petons bonica!!!

Striper ha dit...

Ara toca gaudir de la tardor per que patir-la.

Jordi Pinyol ha dit...

Tot l'any hauria de fer aquesta temperatura. Ja ho diu el refrany... A la tardor, ni fred ni calor!

Anònim ha dit...

Les teves fotos sempre interessants, les fulles ens avisen... torna una altra estació...

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,

Simplement fantastic. Saps triar les imatges i les paraules. Així, ja pot venir ja, benvinguda sigui.

Per cert, bones festes de la Misericòrdia.

Una abraçada

Jobove - Reus ha dit...

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
Dorm, que la pluja ja vetlla el teu son...
Hi ha dues perles a la teranyina,
quina conversa la pluja i la font!
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
Canten les gotes damunt la teulada,
ploren les gotes damunt del replà...
Gotes de pluja, gardènia que es bada...
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?

¿No sents, cor meu, quina pau més divina,
amb la música dels núvols desfets?
Pluja de nit, delicada veïna,
dentetes d'aigua en els vidres quiets...
No sents, cor meu, quina pau més divina?

¿No sents, cor meu, que la pena se'n va,
dintre aquest plor de la pluja nocturna,
i les estrelles somriuen enllà?
Enllà somriu un mantell tot espurna...
No sents, cor meu, que la pena se'n va?

No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, quina pau més divina?
No sents, cor meu, que la pena se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?

aigua ha dit...

Han estat unes bones festes horabaixa(una mica passades per aigua) :)
Gràcies per recordar-me aquest poema de Sagarra té la mà, sempre m'ha agradat la "Cançó de pluja". poses poesia a les meves fotos! :)

Raquel ha dit...

Hola, la verdad es que se agradece que acabe el calor pero a mi el otoño me deprime un poco, me gusta más la primavera. Me encanta este cursor del pececito nadando por la plantilla azul, muy chulo.
Un saludo.

aigua ha dit...

Benvinguda al planeta aigua raquel :)

Jesús M. Tibau ha dit...

l'aigua és plena de pessics que hi floten , com nosaltres a la vida