A les vuit del vespre vem anar al mar. Desde el turonet es veia la caleta i el mar obert tocant el cel d'estiu.Vaig respirar l'aire amb olor de mar i vaig somriure.
Trepitjant ja la sorra, els últims banyistes van marxar, la platja per nosaltres sols....tot un luxe.
L'aigua estava molt tranquil.la, quieta i transparent. Vaig entrar molt a poc a poc per no remoure el fons, em podia veure els peus trepitjant la sorra i petits peixos que passaven prop meu. El meu cos anava sumergin-se dins el mar mentres em relaxava els sentits esgotats per la calor del dia.Enfonsada just treient el nas per poder respirar, em vaig deixar bressolar per l'aigua platejada, mentres el sol s'anava amagant darrera les muntanyes i els pocs núvols que hi havien al cel passaven del blanc al groc, del groc al taronja i del taronja al vermell en uns minuts. 
Mirant l'horitzó, el mar, ara daurat i el cel esquitxat amb núvols ataronjats, vaig deixar que els meu ulls s'omplissin d'aquests colors, mentres el mar em seguia acaronant aquell vespre d'estiu.
12 comentaris:
He sentit relax i plaer sentime aquesta situacio que descrius.
Quina meravella...
Sentada davant de l'ordinador, ha sigut com si m'haguès transportat al teu mar...
I la foto, preciosa!
;-)
No hi ha color entre una platja plena o buida de gent
Saps que això sona genial oi? sort que ho has viscut i ho portes dins akestes coses quan portes estrés dins ajuden, i agafar-se d'aquests moments és genial, cuida't molt!
eiii bonica, ja ets aqui?? ostres lleguint el teu escrit he pogut quasi experimentar el mateix que tu, tenia de ser genial!!!! de vegades ens encaparrem en tenir coses grans quan les mes sencilles i naturals son les que mes ens omplen.
Un petonas i benvinguda de nou.
La segona fotografia és ideal ;)
Striper,, m.teresa, si he aconseguit transmetre uns segons del que vaig sentir jo ja estic contenta :)
Benvinguda al planeta aigua eli..i al meu mar :)
Costa tant descubrir una platja buida! jesús.m
Aquesta aigua és molt fotogènica alegria :)
Tots ens hem d'agafar a les petites coses de la vida que ens fan sentir bé cesc...petons
Huy¡¡¡¡ Mentre et llegía realment tenía la sensació d'está flotant al aigua... en aquesta aigua teva, tant íntima, peró tant real. Quin relax. Carme.
Hola Aigua,
Benvinguda !!!!!! No saps com t'entenc, has descrit sensacions conegudes per a mi, que son fantastiques.
Les fotos, a l'alçada del text.
Que fariem sense el mar?
Aviam si actualitzem eh jisijsisijs. Q ja toca!! Espero q estiguis bé, petonetsssssssss andeléeeee
Xavi
Publica un comentari a l'entrada