Va ser poca estona, però ahir a la tarda la pluja, els trons i els llamps van visitar Reus.
i em vaig quedar mirant com queia l'aigua tant esperada, com si fos una gran cosa, com si mai hagues vist ploure. Com camvien els valors de les coses depenen de les circumstàncies.....
5 comentaris:
vam sortir al carrer com si passes la volta ciclista, que bonic és la pluja i quin poc cas que li fem.
gràcies per linkarnos, estem a la teva disposició pel que et convingui, fem el mateix amb el teu fantàstic blog i ens mantenim en contacte
petons
Gràcies per lo de "fantastic"jo no ho crec però ès el meu :) ...el vostre blog si que és bò!
fins aviat!
feia molt de temps que no teniem una tempesta com cal, amb llams i trons, va ser molt guapo, de fet sempre que plou amb intensistat m'agrada mirar'ho durant una estoneta, sembla metida el que por arribar a relaxar veure una tempesta.
Salut!!
Sempre l'he valorat molt, tant quan cau del cel com quan surt de l'aixeta ;)
Hola de renou,
Molt eloquent la foto rera els vidres. Recordo quan era petita i anava amb katiuskes a trepitjar els bassals. No saps com ho anyoro. Ara amb prou feines puc emul.lar esporadicament a Gene Kelly en Bailando bajo la Lluvia.
Quasi que noto l'olor de l'aigua quan plou.
Fins la pròxima
Publica un comentari a l'entrada