Vaig a anar en busca dels últims rentadors públics de la ciutat, sense saber que trobaria, però amb l' emoció de poder veure un petit retall d'història.
Era un dia gris i plovia, però no tenia espera. De seguida vaig veure una construcció que em va cridar l'atenció, seria el rentador?
Em vaig acostar a la porta, rovellada, vella i oblidada... tenia un forat...
i vaig poder mirar dins. Era brut, abandonat i buit, però prou conservat per poder imaginar com havia estat fa temps. Un lloc ple de dones xerrant, "fent safareig" mentre rentaven la roba, un lloc en el que els nens corrien i jugaven mentre les mares i avies els vigilaven de reüll.
Em va agradar trobar aquest espai aturat en el temps. Sé que hi ha un projecte per arreglar-lo, a veure com queda...
A Reus s'han trobat documentats almenys sis espais cèntrics on s’hi rentava la roba entre els segles XIX i XX: les basses del Camí de Tarragona (actual Riera Miró), les d’Horts de Simó, la del Padró (entorn plaça del Pintor Fortuny), les basses del Comú (avui plaça de les Basses), els rentadors del carrer de Sant Pau i el Bassot del barri del Carme .
9 comentaris:
d'aquí a que l'ajuntament decideixi restaura-lo passarà molt de temps, les coses en aquesta ciutat van així...
i es una llàstima deixar perdre part de la història de la nostra ciutat.
Salut.
Tindrem paciencia! de moment han començat les obres al barri del Carme que durarant tres anys!
Ara sembla que ja s'hi estant posant. Ho diu un que ja comença a 'patir' els inconvenients de les obres del barri del Carme. Teòricament la restauració dels rentadors forma part del primer paquet de coses a fer, junt amb la construcció d'un centre cívic a la plaça de la Patacada i tot el rebombori per instal·lar els nous sistemes de recollida pneumàtica d'escombraries que és el que estan fent ara foradant carrers a tort i a dret.
Ja veurem però si estan tres anys a enllestir-ho tot o potser més.. que ja se sap que en aquestes coses la data prevista de finalització gairebé mai coincideix amb la data real que acostuma a allargar-se més del compte.
Recordo que als rentadors aquests fa uns quants anys, quan ja no s'utilitzaven, encara podies entrar i veure'ls d'aprop. Després però la cosa es va anar deteriorant i van acabar tancant-los i deixant-los que s'anessin deteriorant encara més.
I si ens remuntem encara més enrera en el temps, pel que m'ha explicat ma mare, jo devia ser un d'aquests nens que rondaven per allà mentre les mares rentaven (d'això ja no me'n recordo perquè era petitet, petitet..)
:)
Pot ser que jo hagi vist aixo en funcionament?? fa un culló d'anys, pero juraría que he visto aixó en funcionament. Ple de gitanes.. y alguna avia..pero weno.. esq de veritat que ho juraría que l'he vist.
P.D: tinc 22 anys..
Hola deividz doncs no sé quan va deixar de funcionar,però si tu ho recordes segur que no fa tant que es podia fer servir.
Aquest llibre parla del temà, encara no le pogut llegir
Dolors Juanpere i Isabel Martínez
Fem safareig! De les bugaderes a les rentadores: treball i socialització femenina als rentadors
Reus: Carrutxa i Regidoria de Polítiques per a la Igualtat de l'Ajuntament de Reus, 2007
Les autores han dut a terme, els darrers tres anys, un estudi exhaustiu sobre l’evolució i l’ús dels rentadors, bàsicament a Reus i a poblacions del seu entorn. El punt de partida va ser el procés de revalorització dels rentadors del barri del Carme, iniciat a finals de l’any 2003: la inquietud dels veïns d’aquest barri davant l’estat de degradació en què es trobaven va motivar-les a deixar constància del seu funcionament i de les vivències de les seves darreres usuàries.
La recerca, que utilitza documentació d’arxiu i testimonis orals, ha anat molt més enllà. D’una banda, s'hi analitza l’evolució dels diferents rentadors que han existit a Reus al llarg dels segles, a partir de les ordinacions que regulaven la seva utilització i de les decisions municipals sobre la seva gestió. De l’altra, s'hi descriuen els diferents aspectes de la feina que les usuàries feien als rentadors (manera de rentar, ocupació de l’espai, condicions de treball) i les altres feines relacionades amb la neteja de la roba: la fabricació casolana i industrial de sabons i lleixius, les bugaderes i planxadores professionals, els encarregats del manteniment dels rentadors...
I, més enlllà de la descripció etnogràfica de la feina, Joanpere i Martínez hi analitzen el rentador com un espai de treball purament femení que constituïa, també, un lloc de socialització, on les dones compartien experiències (com els homes feien als cafès, per exemple) i les noies aprenien el rol que la societat esperava d’elles.
El llibre es tanca amb una reflexió sobre la pèrdua d’aquesta forma de treball femení col·lectiu, arran de la generalització de les rentadores automàtiques, que a partir de mitjan segle XX van permetre que la feina de rentar la roba esdevingués una tasca individual i domèstica.
Doncs motles grácies per la info, sembla bastant interesant!
De totes maneres indagare unamiqueta preguntant a la familia a veure el temps que fa d'aixo i si es veritat o m'ho he somiat..jeje
Que vagi be companys!!;)
un servidor encara el va veure funcionar i era de molta utilitat
salut
Aiguaaaaaaaa!!! :-))
El món és petit i ens trobem a cada cantonada!!
Estava buscant info de rentadors públics per passar-la a una blogaire que li interessa el tema i m'ha fet mota gràcia veure que l'he trobat al teu blog!!! :-))) jejeje
Quan he vist "Planeta Aigua" dic... ostres, jo li deixo una salutació ;-))
És que aquest post és de l'abril i jo llavors encara no tenia el blog actiu (el blog el tenia però quasi no l'utilitzava)
En fi, que moltes gràcies!!
A veure si ho arreglen i ens pots presentar unes fotos ben maques de com quedi :-))
Hola!!!! tu per aquí Assumpta? :)
Publica un comentari a l'entrada