dilluns, 14 d’abril del 2008

La Mussara

El poble abandonat de La Mussara desde finals dels anys 50, agregat a Vilaplana des de l'any 1961, es troba situat a la serra del mateix nom. L'altura màxima del territori és el Puig Pelat a 1.071 m. . El nom d'Almussara és de origen àrab. Formà part del Valiat de Siurana i més tard del Comtat de Prades.
Ès una pena que estigui derruit, però encara podem veure restes d'aquest petit poble

Foto cedida per Emília Estivill (web Sergi Fernàndez Llorens)

Dalt de tot hi ha El Xalet de les Airasses. Un xalet-refugi per excursionistes construit al 1926 .

Foto cedida per Macià Joanpere (web de Sergi Fernández Llorens)


La Bassa
Es un gran toll que recull l'aigua de la pluja i en el qual s'abeurava el bestiar quan el poble era habitat.

Fotografia cedida per Neus Sànchez i Robert (web de Sergi Fernàndez Llorens)

Fotografia cedida per Neus Sànchez i Robert (web Sergi Fernández Llorens)


La bassa es plena de "ranes", d'aqui que el sobrenom del Mussarencs fos el de "ranes".


Recordeu les Dones d'aigua?

L'Església
Actualment està molt malament i no sé com encara aguanta dreta amb la ventada que fa sovint per allà dalt!

Fotografia cedida per Emilía Estivill (web Sergi Fernández Llorens)

El poc que queda del ploble de La Mussara potser acabarà desapareixent, de nosaltres depen que la seva memòria no mori.

Però sempre ens quedarà la meravellosa vista que no deixa mai de sorpendre'ns.

12 comentaris:

el nen de les oques ha dit...

el meu avi va nèixer a la Mussara, així que encara que jo no ho sigui en tinc arrels.
Una bona estona de plaer es pujar fins a la Mussara acompanyat d'un bon llibre i desconectar del món una estona.

Salut!

aigua ha dit...

Així nen de les oques dèus saber molts detalls de la vida a la Mussara!

Igual que de tant en tant necessito anar a veure el mar, he descobert que també necessito respirar la Mussara!

Jobove - Reus ha dit...

bon reportatge de el nostre estimat poble de la Mussara, hi ha un projecte a Vilaplana per arreglar de moment l'esglèsia abans no caigui i després arreglar un mica el entorn, et proposo anar a un altre indret màgic i també en runes "El Gallicant" prop d'Arbolí

salutacions

aigua ha dit...

Gràcies per la proposta té la mà

il capo enretirat ha dit...

Que deu tenir La Mussara que enganxa tant? Per mi sempre ha estat un lloc màgic, mític, únic. Difícil d'explicar. Poc o molt, sempre t'hi trobes gent que hi va a donar un tomb. Cosa curiosa tractant-se d'un poble, en teoria, abandonat.

Espero que tot i arreglar-lo no es massifiqui MAI, perdria el seu encant.

Jordi Pinyol ha dit...

Gràcies per visitar el meu bloc. Et torno la visita i ja aniré passant per aquí ara que t'he descobert.

:)

aigua ha dit...

Il mio capo gràcies per ensenyar-me La Mussara. petons

Benvingut al planeta aigua dimoniet1960 ens veiem per aquí !

Anònim ha dit...

Gràcies per aquest reportatge magnífic. Per molts la Mussara és encara un paradís que, veient les teves fotografies, ens emociona.
Pep Baiges

aigua ha dit...

Gràcies a tu per passar per aquí.

Jordi Pinyol ha dit...

Tens un premi. Si passes pel meu bloc el podràs recollir.

Salut!

Anònim ha dit...

Un bloc magnífic. Et visitaré sovint. Si vols agafar fotos de la meva fototeca endavant. http://picasaweb.google.com/consuetudinarium
Salut i força aigua.

aigua ha dit...

Moltes gràcies consueta per l'oferiment i benvingut al planeta aigua!

dimoniet estic molt sorpresa pel premi!!! :)