dimecres, 21 de març de 2012

Pluja

Quants dies esperant a que arribessis.....començava a ser una necessitat vital, olorar el perfum que deixes quan vens, sentir com m'esquitxes juganera encara que m'amagui sota el paraigües, escoltar el teu so sobre la barana que avui sona a música, ...........

m'agrada observar les gotes lluentes que deixes penjades als estenedors buits de roba ......

M'atrapes dins el cotxe i em paro per poder connectar una estona amb tu, deixo que decoris amb les teves perles humides els vidres i  l'únic so que sento i escolto es el de l'aigua caient lentament......


Quan marxis no t'oblidis de tornar......

1 comentari:

Assumpta ha dit...

Noia, t'ha quedat molt, molt maco... I mira que jo no sóc massa de pluja, però les teves fotos, m'ho han fet veure amb els teus ulls i m'ha agradat!

A mi també em va agafar fora de casa... però no diré el que vaig pensar llavors :-)))