Siurana

Allà dalt és Siurana, aspra i ardida,

ben arrapada a la salvatge altura,

coronada d'espais, d'abims cenyida,

tota daurada i negra de vellura.

Dels carrerons sota la volta dura,

l'aire té una quietud esfereïda,

sols enllà, vora el cingle, una exquisida

prada es va alçant vers l'església obscura.

Des de Siurana es veuen soledats;

ella és una impassible sobirana,

dominant els voltors i els espadats.

I prega i jura, i amenaça a estones;

i només pot finir l'aspra Siurana, 

desfeta en rocs per carregar les fones. 

Josep Carner