dimecres, 12 de novembre de 2008

Amb ulls de nena

M'agradaria compartir aquesta imatge amb tots vosaltres, l'ha fet la neva filla de 10 anys i la trobo genial!
Això m'ha fet pensar que hi ha coses que encara veig amb ulls de nena i no ho voldria perdre mai, com avui, que he anat a la biblioteca on han explicat un conte d'un gosset que vivia a Nicaragua "Don Pulgas" i m'he quedat escoltant i picant de mans com un nen més dels que estaven allà asseguts.

El conte l'han explicat alguns col.laboradors de la Fundación El sueño de la Campana. La finalitat que mou la Fundació és la de generar llocs de treball per als habitants de la zona , donant especial rellevància a les dones i als joves. La seva prioritat és aconseguir que el desenvolupament de les persones sigui autònom i autosostenible.

L’eix vertebrador dels projectes de la Fundació és la construcció d’un hotelet en un entorn preciós, anomenat “La Campana”, situat en un “cerrito” a dins del poble de S. Ramón. La seva previsió inicial és la d’acollir unes 45 persones en les seves instal·lacions.

Entorn d’aquest alberg s’aniran desenvolupant diferents actuacions, destinades, totes elles, a aconseguir la finalitat que ens caracteritza: general llocs de treball autosostenibles.

Espero que tinguin molt bona sort en aquest projecte.

11 comentaris:

Striper ha dit...

Jo no fa gaire vaig estar a la biblioteca i esplicaben un conte el del reique tenia orelles de caball i mo vaig pasar pipa.( noli diguis a ningu eh)

Cesc ha dit...

Sempre hem de mirar amb ulls d'infant és molt més espectular i innocent... sempre ens aportes coses positives eh :)

aigua ha dit...

Et guardaré el secret, tranquil striper :)
cesc Intento sempre ser positiva, és més constructiu :)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

A la biblioteca Xavier Amorós molt sovint, crec que cada dimecres hi ha contes pels infants i no tan infants

un petó

dimoniet1960 ha dit...

Molt bonic això del conte i més boniques encara totes aquestes accions que es fan per millorar una mica la vida de totes aquelles persones que no viuen precisament en un conte.

Assumpta ha dit...

Veig que "de tal palo, tal astilla" :-)
Preciosa la foto, de veritat, ja li pots dir :-))
I ella deu estar contentíssima que l'hagis posat al teu blog :-)

Està molt bé l'activitat d'organitzacions com aquesta que no busquen (com he vist a l'enllaç) crear una dependència material d'algú que els hagi de donar sempre si no que es generi alli mateix la feina i les possibilitats de tirar endavant :-))

aigua ha dit...

Li passo el missatge a la nena que està molt contenta de ensenyar la seva foto!
assumpta :)

Assumpta ha dit...

:-)))

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,

Hola també a tú filla de l'Aigua. Ara que la mare no está per aquí. Et diré que jo tinc una foto d'una dofina des de fa anys, de fondo d'escriptori. Des de llavors m'alegra molts dies. La seva mirada, el seu gest. Em dona alegria.

La teva foto, m'agrada especialment. I saps per qué? perque van aparellats. I a més, se'ls veu feliços. T'has fixat ???

Fixa't sempre amb les coses maques, que n'hi han moltes. Si després les comparteixes... és sencillament fantàstic.

I recorda sempre la frase de la teva mare, "Amb ulls de nena", no deixis mai de mirar així.

Un petonet.

la filla de l'aigua ha dit...

Hola horabaixa gràcies
la mama també ha posat els dofins de fons de pantalla.

Lo Consueta de Reus ha dit...

Digues a la teva filleta que ha fet una foto boníssima. Teniu un gust fantàstic, felicitats a les dues.