dimecres, 7 de maig del 2008

Nargis

El mar, origen de la vida.....el mar ,origen de la mort...



Sobre el mar es forma una tempesta tropical . Creix i es converteix en un cicló. Es llavors quan comença el seu devastador viatge .El mar envia les seves ones contra la terra, les fortes pluges cauen sense parar inundant el paissatge i el vent bufa sense pietat arrancant arbres, teulades i cases senceres .

Quan Nargis marxa queda el silenci, la mort i la tristor...

11 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

fa realment molta por, que petits que som comparats amb la natura

petons

Anònim ha dit...

Cada dia m'agrada més el teu bloc. Una meravella en tots els aspectes. Endavant i bona setmana.

aigua ha dit...

Nosaltres som un gra de sorra en mig d'una terra viva té la mà :)

Sempre anima a continuar saber que el que escrius agrada a algú,gràcies Consueta

Jordi Pinyol ha dit...

Tal com l'estem tractant és normal que la natura es revolucioni de tant en tant...

Alegria De La Huerta ha dit...

M'encanta la fotografia... m'agradaria tant que em tiressin i aquests núvols em rebessin!!

Aquí deien avui que havia plogut uns 20 l/m2 ... demà diuen que per Tarraco 100l/m2 ... poseu-vos el txubasqueruuuu i deixeu uns quants poals al balcó per recollir una miqueteta d'aigua ;)

aigua ha dit...

Ui UI Ui,alegria no crec que t'agrades gaire caure entre aquests núvols,enmig de l'huracà! :)
....va plovent.
dimoniet sempre hi hauran huracans,:) la pena es que no avisessin a la població.:(

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,
Curiós aquest fenomen, no n'havia sentit mai a parlar.
Sempre he sentit a dir que s'ha de tenir respecte al mar.
He vist morir ofegada a una dona i varem asistir a treure al marit de l'aigua. Va ser molt dur. I en aparença era un mar amb alguna onadeta.
El mar es molt gran, es molt profund, i nosatres som febles.
Una abraçada

Carme ha dit...

impressionant la força de la natura. realment impressionant. fa por de veres..

osti!! entro al teu blog i em trobo amb la mateixa canço que estic escoltant fa uns dies.. m´encanta. es tant.. no se.. dona tranquil.litat.

com sempre unes fotos precioses..

aigua ha dit...

Hola aina quina cançó es ?

Carme ha dit...

the last of the moicans es. es que em vaig comprar al mercat un cd rotllo com es diu... relaxant i aquesta era una canço que hi era... però redescobrint les cançons que vas penjant.. m´encanten totes

Alegria De La Huerta ha dit...

Que sí, que té pinta d'estar molt tovet ;)