dijous, 22 de maig del 2008

Corpus

Corpus. Les tradicions i la primavera s'uneixen, la gent surt al carrer a viure la festa, alguns per Fè, altres per tradició. Enramades, catifes de flors i........

L'ou com balla!
Aquesta antiga tradició consisteix en guarnir les fonts amb flors i cireres i posar un ou buit sobre el brollador d'aigua, fent que balli girant, caient i tornant a pujar dalt del brollador.
El perquè de l'ou com balla te varies versions, l'ou com a cos de Crist i el vermell de les cireres repesentant la seva sang. L'ou com a simbol de fertilitat i renovació. Altres diuen que els nobles del carrer Montcada inventaren aquest joc per no avorrir-se mentre esperaven la processó .....sigui com sigui és una bonica tradició.

Fa tan goig veure les fonts vestides i perfumades amb flors...
Fa poc comentava que a Barcelona es típic anar pel barri gòtic a veure totes les fonts guarnides, i em deien que aquí a Reus, això de l'ou com balla no es feia, i quina sorpresa més agradable he tingut quan aquest any han recuperat aquesta tradició!


Per cert, la font no està adornada amb cireres, on son les cireres?............

Aquiiiiii!!! Son a la reusenca Coca de cireres. Boníssima! És una típica coca de sucre amb cireres naturals per sobre, aneu amb compte amb els pinyols!

17 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

he estudiat profusament aquesta tradició i a Reus no s'ha fet mai, per tant és una tradició copiada d'altres indrets, ho sento.

el que si és típic de Reus, és la coca amb cireres acompanyant els gegants i la mulassa, ummm que bona !!!

petons

aigua ha dit...

Bé, encara que sigui copiada té la mà m'agrada molt,em recorda quan era petita :)
Ja he menjat la coca tot veient ballar a la Mulassa i els gegants! :)
Tot el terra a quedat ple de pinyols de cirera!

Anònim ha dit...

Jo tambe en vull una!!!! A veure si el 24...

Jordi Pinyol ha dit...

Doncs això de viure la festa al carrer no ha fet més que començar. Ja veuràs també el mes de juny lo bonic que és viure la festa al carrer per Sant Joan i per la Festa Major de Sant Pere. I una mica més endavant, al setembre, les Festes de Misericòrdia.

aigua ha dit...

Ja les espero dimoniet!!!! :)

res ha dit...

bones fotos
i gràcies per l'historia del corpus
perfecte!
salut!!

Carme ha dit...

osti, anda que no fa bona pinta aquesta coca!! es pot enviar telemàticament¿? jeje

salut

horabaixa ha dit...

Hola Aigua,
Ves per on. Recordo de petita anar per el barri gòtic de BCN a mirar l'ou com balla. Era com una cosa extra. No sabia la història. Desconeixia el tema de les cireres.
Segueixo pensant que t'haurien de fer filla predilecta de Reus.
Fas coneixer aquesta ciutat arreu i ademés d'una manera molt bonica.
Felicitats

aigua ha dit...

aina t'envio una coca virtual!:) petons
gràcieshorabaixa :)

M.TeReSa ha dit...

Jo també recordo molt be aquesta tradició, recordo de petita que al•lucinava veien veure l’ou ballar, era com un misteri.
Gracies aigua per acostar-nos un record tan emblemàtic.
En quan a la coca, no la he menjat mai, ho tindre en conte !!!!
Un petonassssssss

Esteve Gallardo ha dit...

interesant comentari, imatges de ses nostres tradicions.....que nos es perdin
un abraç

aigua ha dit...

Es bonic reviure els records d'infantesa m.teresa.

Benvingut al Planeta aiguasteve :)

Alma ser ha dit...

Una bona serie i el textos ben explicat.salutacions

aigua ha dit...

Benvingut al Planeta aigua toni bra i gràcies per les teves paraules.

Anònim ha dit...

Llarga vida a "l'ou com balla", i la coca de cireres, sí que es bona, sí. Carme.

Annabel ha dit...

Oh, segurament ha sigut esta coca de cireres la que m'ha portat fins al teu blog ;)
T'invite a un passegi pel sabor de les cireres a través del meu.
http://annabel-elsabordelascerezas.blogspot.com

aigua ha dit...

Benvinguda al Planeta aigua annabel ens veiem pel sabor de las cerezas .)