Hi ha olors i sabors que et porten records, alguns bons i altres dolents. En aquest cas han estat bons, de joventut.... records del passejos pel camp després d'un matí de pluja estiuenca, respirant la frescor de la tarda, sentint l'olor a terra mullada i a herba humida i recollint i menjant móres entre rialles i esgarrinxades.
Doncs ara que tot recordant has menjat ja no es tant del pasat.
ResponEliminaOstres noia, quina foto!! és magnífica!!
ResponEliminaCrec que no he menjat mai mores, al menys així, recollides... ai, no sé... potser sí que n'he menjat però fa uns mil anys, no ho recordo massa :-)
Em portes just a moments que he viscut, quins records eh :)
ResponEliminaL'altra dia vam anar tot caminant fins al Salt... i Déu n'hi do les que en vam acabar menjant de mores!!!
ResponEliminaOsti quins bons moments!. La foto és genial, has enxampats tot el procés de maduració en un sol gotim! :-OOO.
ResponEliminaHola Aigua,
ResponEliminaL'olor i el sabor. La resta ve per si mateix.
Una abraçada
striper el temps corra massa i tot present es converteix en passat :)
ResponEliminaDoncs encara hi ets a temps Assumpta, cultiu natural i salvatge total! :) i gràcies.
hi tant Cescs m'agrada recordar sense buscar els records :)
Bon profit! el Salt, una sortida que tenim pendent miquel :)
Gràcies Asimetrich :)
I si tanques els ulls millor horabaixa :)
A mi m'ha passat una cosa semblant fa uns dies, sota una figuera amb una colla de nens, les meves germanes i jo... Els records de quan nosaltres erem els petits i petites, i els grans els tiets i tietes.
ResponEliminaTot triant quina figa em menjaré,...