Al mig del carrer, assegut en un banc de ferro, hi ha un nen solitari...que deu fer?
Observa alguna cosa amb posat serios, al seu davant hi ha un munt de boles daurades i ell té a la má, apunt per llençar contre elles, una bala
podrà la seva petita bala contre les grans boles daurades? 
avui no té cap pressa, ningú el molesta, s'ho pren amb calma, té tot el temps del món.
Mentres, el petit segeix mirant les esferes i s'imagina fulles, flors, cargols i edificis d'estructures imposibles........
I la seva ment d'artista novell seguirà observant el món que ara l'admira, per tota l'eternitat.....Si veniu per Reus i passegeu pels seus carrers potser us trobareu amb aquest nen, inmortalitzat per l'escultor Artur Aldomà, jugant a bales per algun racó de la ciutat, per cert, l'infant és diu Gaudí, Antoni Gaudí.
Aigua... no puc més que dir que et felicito... i dir-ho amb total sinceritat i admiració!!
ResponEliminaUn munt de vegades he intentat treure bones fotos de l'infant Gaudí i mai he aconseguit res mínimament semblant a que has captat tu... el petit assegut, la seva carona, els peus... No hi ha detall que hagis permés que s'escapés :-))
assumpta...Tenia un bon dia el xiquet! :)
ResponEliminaAixò està molt millor!!!!!
ResponEliminaun nen jugant eternament.
ResponEliminaPerò no fa cara de gaire content
Ja ho coneixia pero explicat per tu sempre resulta diferent, en treus la part poètica i verdadera d'un diumenge matí...
ResponEliminaChusquitrusqui...que soc humana i tinc dies dolents també!!!!:)
ResponEliminaEs que està pensant en les petites i grans coses de a vida Jesús :)
cesc Quan el tornis a veure dona-li records ,)
Jo si trec el cap per Reus el buscare tu si vens a Manresa busca la noia de la plana del om.
ResponEliminastriper "a l'ombra" ? :) fa temps anava sovint per Manresa la noia del parc de l'agulla també la conec :)i la del passeig.... son precioses
ResponEliminaL'estàtual del nen Gaudí està molt ben aconseguida i és molt original i tu n'has sabut captar tota l'essència amb aquestes fotos.
ResponEliminaL'únic que trobo és que la van posar en un raconet una mica amagat. És un lloc per on passa força gent però n'ho hauria estat malament posar-lo en un lloc encara més concorregut. Però, vaja, potser també està bé perquè així la gent que ens visita de fora té una 'excusa' per anar a descobrir altres racons de la ciutat.
:)
estàtual = estàtua
ResponElimina(que si no semblaré el Chiquito de la Calzada... XD)
I l'errada més greu..
'però n'ho hauria estat malament' = 'però no hauria estat malament'
;)
Es que vas molt estressat dimoniet!!! .)
ResponEliminaavui t'has lluït, un magnific reportatge d'aquesta escultura molt estimada per tots naltros i el seu lloc és l'ideal juaga a prop de la casa on diuen que va neixer
ResponEliminasalutacions
Hola Aigua,
ResponEliminaCom sempre preciós. I no sé que veig d'especial, en aquest nen. Semble un infant com tots no?
Potser estar-se tan quiet mirant les boles daurades, l'han fet valdre tant com l'or.
Seria bo no deixar de mirar les coses com a nens.
Una forta abraçada.
A mi sempre m'han dit que no toqui les boles, que els xiquets s'hi pixen per veure si les poden fer girar...
ResponEliminaOstres morenita espero que no sigui un costum normal i extes! :)
ResponEliminaLo primer dia que lo vaig vore vaig pensar que era el net de l'avi que hi ha a Rambla de Tarragona.
ResponEliminahttp://carmelites.cat/webrambla/virgili.htm
Benvinguda bajoqueta passaré a visitar l'avi Virgili per Tarragona :)
ResponElimina