dilluns, 1 de setembre del 2008

Lluna

Quan era petita sempre em deien que de dia surtia el Sol i que de nit surtia la Lluna.
Ara encara em sorprenc quan mirant el cel de dia, veig una lluna blanca i eterea sobre un fons blau clar.....

12 comentaris:

  1. Allo que ens diuen de petits ens queda tant marcat!!!

    ResponElimina
  2. Et comprenc perfectament perquè a mi em passa el mateix :-))

    Penses, però què fa ara la lluna si es de dia? :-)

    Què bé que l'has agafat a la foto! I quina música més preciosa que tens de fons... estic per deixar oberta la teva pàgina i seguir currant mentre la sento... De fet, sí... la deixo!! :-)

    Petons!!!

    ResponElimina
  3. Epsss!! S'ha aturat la música jeje

    Què faig? Tanco el blog i torno a obrir?... S veure :-)))

    ResponElimina
  4. Hahaha assumpta la música està programada perquè es posi en marxa automàticament, però si en vols alguna en especial la cliques i ja està!
    petons

    ResponElimina
  5. Ja ho he descobert, ja :-))

    És xulo l'invent!!! I, a més, tens una selecció molt bona!!

    Bona nit!!... ui, vull dir bona tarda, o bon vespre... jaja porto tot el dia arrastrant-me de son :-))

    Petons!!

    ResponElimina
  6. Sorprent-te, és un dels regals de la nostra mare terra :)

    ResponElimina
  7. Hola Aigua,

    Quan era petita em sorprenia de veure la lluna quan era de dia. Ara em sorpren de veure-la de dia i de nit. Es preciosa. Com aquell que diu, la vaig descobrir una mica tard.

    I en aquest blog em moc, entre l'aigua i el cel.

    No saps com m'agrada
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Ja veus, tot canvia... sera el progres???? jjeje
    Bona foto.
    Petons bonicaaa!!!!!

    ResponElimina
  9. Vas veure el eclipse lunar?? Va ser molt macuuuuuuuu, petonets fea!!

    ResponElimina
  10. La nit és un privilegi
    teixit tot de seda i or
    i ara et jugues el teu sostre
    per tastar-ne la finor.

    I et lleva la pell,
    et guanya les bales,
    fa ballar les portes,
    tot perquè t'hi vegis.

    Llavors obren els llavis
    finestres de l'amor
    i sembla que s'ofeguin,
    que diguin per favor.

    La nit és déu vist de cara.

    ResponElimina
  11. Ostres té la mà m'has deixat sense paraules :)

    ResponElimina
  12. Una de les coses més meravelloses, oi? La natura sempre ens sorpren!
    ;-)

    ResponElimina