dimecres, 7 de maig del 2008

Nargis

El mar, origen de la vida.....el mar ,origen de la mort...



Sobre el mar es forma una tempesta tropical . Creix i es converteix en un cicló. Es llavors quan comença el seu devastador viatge .El mar envia les seves ones contra la terra, les fortes pluges cauen sense parar inundant el paissatge i el vent bufa sense pietat arrancant arbres, teulades i cases senceres .

Quan Nargis marxa queda el silenci, la mort i la tristor...
a

11 comentaris:

  1. Jobove - Reus8 de maig del 2008, a les 12:38

    fa realment molta por, que petits que som comparats amb la natura

    petons

    ResponElimina
  2. Anònim8 de maig del 2008, a les 16:49

    Cada dia m'agrada més el teu bloc. Una meravella en tots els aspectes. Endavant i bona setmana.

    ResponElimina
  3. aigua8 de maig del 2008, a les 17:34

    Nosaltres som un gra de sorra en mig d'una terra viva té la mà :)

    Sempre anima a continuar saber que el que escrius agrada a algú,gràcies Consueta

    ResponElimina
  4. Jordi Pinyol8 de maig del 2008, a les 21:25

    Tal com l'estem tractant és normal que la natura es revolucioni de tant en tant...

    ResponElimina
  5. Alegria De La Huerta9 de maig del 2008, a les 0:10

    M'encanta la fotografia... m'agradaria tant que em tiressin i aquests núvols em rebessin!!

    Aquí deien avui que havia plogut uns 20 l/m2 ... demà diuen que per Tarraco 100l/m2 ... poseu-vos el txubasqueruuuu i deixeu uns quants poals al balcó per recollir una miqueteta d'aigua ;)

    ResponElimina
  6. aigua9 de maig del 2008, a les 9:39

    Ui UI Ui,alegria no crec que t'agrades gaire caure entre aquests núvols,enmig de l'huracà! :)
    ....va plovent.
    dimoniet sempre hi hauran huracans,:) la pena es que no avisessin a la població.:(

    ResponElimina
  7. horabaixa9 de maig del 2008, a les 23:09

    Hola Aigua,
    Curiós aquest fenomen, no n'havia sentit mai a parlar.
    Sempre he sentit a dir que s'ha de tenir respecte al mar.
    He vist morir ofegada a una dona i varem asistir a treure al marit de l'aigua. Va ser molt dur. I en aparença era un mar amb alguna onadeta.
    El mar es molt gran, es molt profund, i nosatres som febles.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Carme10 de maig del 2008, a les 16:14

    impressionant la força de la natura. realment impressionant. fa por de veres..

    osti!! entro al teu blog i em trobo amb la mateixa canço que estic escoltant fa uns dies.. m´encanta. es tant.. no se.. dona tranquil.litat.

    com sempre unes fotos precioses..

    ResponElimina
  9. aigua10 de maig del 2008, a les 16:19

    Hola aina quina cançó es ?

    ResponElimina
  10. Carme10 de maig del 2008, a les 21:07

    the last of the moicans es. es que em vaig comprar al mercat un cd rotllo com es diu... relaxant i aquesta era una canço que hi era... però redescobrint les cançons que vas penjant.. m´encanten totes

    ResponElimina
  11. Alegria De La Huerta11 de maig del 2008, a les 18:19

    Que sí, que té pinta d'estar molt tovet ;)

    ResponElimina