Primavera?

No sé si és l'hivern que no vol marxar o és la primavera que està una mica mandrosa.....
Fa dies que que la primavera s'amaga, per això he decidit portar una mica de color al meu balcó

Potser si la Senyoreta Primavera escolta aquesta cançó s'anima a tornar aviat......

20 de Març

M'hauria agradat estar despert

aquell matí que amb un vestit verd

entre uns bladars

ell va arribar.

Venia xiulant, com un infant.

Tenia plenes d'ocells les mans

i cel amunt

els anava escampant.

El voltaven les abelles.

Duia un barret de roselles

i a la bandolera

em duia la primavera

el vint de març.

M'hauria agradat estar despert

o haver deixat els balcons oberts

i en el meu son

intuir com...,

teules i branques s'omplen de nius

i el roc eixut torna a mullar-se al riu

i el crit agut

d'una perdiu.

I del conill la mirada

i olorar la matinada

que a la bandolera

ens va dur la primavera

el vint de març.

M'hauria agradat estar despert.

Jeure damunt d'un roc com un lluert

de panxa al sol

i amb un flabiol,

i haver sortit a rebre'l com cal

i guarnir amb flors de paper els portals

com si fos temps

de carnaval.

Però aquell matí jo dormia

tranquil, perquè no sabia

que a la bandolera

em duia la primavera

el vint de març.

Joan Manuel Serrat

Si voleu escoltar la cançó millor que atureu la música que sona de fons al blog :)

Els avencs de la Febró

La primavera és una bona època per visitar els camps i les muntanyes, no cal anar gaire lluny per gaudir de les olors i del silenci del bosc.....

caminar sense cap pressa observant els arbres i les plantes que ens envolten és un regal

encara varem poder veure algunes roques folrades de molsa

Al cap d'una estona de caminar varem trobar una de les esquerdes que volíem visitar, no sóc escaladora ni espeleòloga, per això, el poder endinsar-me lliurement entre aquelles altes parets i baixar uns 30 metres tranquil.lament va ser tota una experiència.

A mida que vas caminant entre les roques el paissatge s'enfosqueix i notes com va baixant la temperatura.

Impresiona quan aixeques la mirada i veus una roca encastada entre les dues parets, qui sap quants anys fa que és allà!

la llum del sol s'escola dins l'esquerda i el cel sembla més lluny que mai.....

Amb la llum d'una llinterna em vaig atrevir a endinsar-me una mica dins una cova que diuen va ser amagatall de bandolers i lloc de reunions clandestines del General Prim, quantes històries i secrets guarden aquestes roques.....

Em vaig quedar una bona estona escoltant el silenci d'aquell espai tant especial i observant les marques que el pas del temps havia dibuixat sobre aquelles altes parets.

Dia mundial de l'aigua

Com ens agrada a tu i a mi endormiscar-nos a la vora de la riera…
A tu perquè notes la frescor de la terra molla, a mi perquè se m’enduu la cançó de l’aigua.
A tu què et sembla que deu dir l’aigua quan canta? A mi em fa l’efecte que diu així:

“Oïu-me, vosaltres que en sou capaços.
Jo només canto per aquells que em podeu entendre.
La meva Veu és la Veu de la Vida.
I les meves paraules son velles com el Temps.
Us parlo en nom de l’Ordre de totes les coses.
Sóc la Sang de la Terra i he vingut des de l’origen
perquè pogueu escoltar-me.
Sóc el Núvol i el Llot, el Gel i la Riera.
Sóc Tot i a tot arreu arribo, perquè allà on no sóc,
ni la Mort no hi és possible.
Només per aquells que m’han entès corre la meva Aigua.
I per esperar-los, he estat creada des de Sempre
i Sempre seguiré…”

T’adones de com som petits tu i jo al costat d’ella…
I malgrat tot, per nosaltres fa milions d’anys que salta per les roques…
Desperta’t! Corre, desperta’t!
Hem de fer una bona glopada!

Enric Larreula

Dins: “Darrere nostre, un riu de flors trencades…” Primavera-estiu circa 1970.

Pista 100 Joc literari

En aquest post aniré posant pistes sobre el llibre.

La persona que ha escrit el llibre és una dona.

100è JOC LITERARI

COL•LABORACIÓ AMB EL 100è JOC LITERARI

El blog Tens un racó dalt del món (http://jmtibau.blogspot.com) arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text:


“Fa divuit minuts que el sopar de matrimonis avança en un restaurant mexicà i la senyora Salat ja s’avorreix d’una manera tant ferotge que per encarar les hores que li esperen, decideix fer dues coses: beure una margarida darrera l’altre i imaginar-se que el seu marit no és el seu marit. Ara el seu marit figurarà que és el senyor Crespí i no el senyor Salat. Li agrada el senyor Crispí. Però només perquè no és el seu.”


Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:

-Desde el 30 de Novembre és adicte a la Ginebra.
-Podeu escoltar la seva veu en algunes emissores de ràdio i veure la seva cara sovint per TV3.

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc, a partir del dijous 19 a les 07:30h al blog "Tens un racó dalt del món" (http://jmtibau.blogspot.com)

Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.

que ningú posi la solució en el comentari, ja que el joc perdria la gràcia :) Les solucions les heu d’enviar a jesusimaite@gmail.com

PISTA Nº 3

LA SOLUCIÓ ÉS.............................................!!!!!!!!!!!

Un gran invent!

No cal una cuina de disseny, ni cuiners de renom. No fan falta ni plats ni coberts per fer un àpat com aquest, només ens cal uns bons calçots.....

i una bona pila de branques seques, si son redoltes molt millor.....

coloquem els calçots sobre les graelles......

i a coure a foc viu fins que estiguin ben fets

m'agrada veure com el foc va cremant les branques fent-les espetegar i com les flames d'un color viu i brillant ballen sobre les brases roentes.

una bona feina en equip, uns vigilant el foc, altres posant els calçots a les graelles i uns quants envolicant-los amb paper de diari per conservar l'escalfor.

tot es apunt per començar a gaudir, la salsa està al seu punt i la gent ja és al voltant de la taula preparada per començar a menjar

ha estat tot un èxit, no n'ha quedat ni un!

al final, les mans ben negres i l'estómac ben ple i el millor de tot, poder gaudir de l'aire lliure en bona companyia.

Aurora

Aurora, germana del Sol i de la Lluna, deessa romana de la matinada, divinitat de l’alba i mare dels vents del nord, del sud, de l’est i de l’oest.

Vola cada matinada per tot el cel per anunciar l’arribada del Sol. La rosada del matí son les llàgrimes de la deessa que plora per un dels seus fills mort......

Però quan l’Aurora visita al seu fill Boreas, el vent del Nord, l’espectacle comença i el cel s’omple de màgics colors........

Pincellades de verds, grocs i vermells, morats i liles suren sobre el cel il.luminant les fredes nits polars.



Un veritable regal del cel que alguns privilegiats tenen la sort de veure en directe, jo em conformo veient les imatges, de moment....

Enyorances

Quan el fills son petits i es senten tristos o els passa alguna cosa, s'acosten a tu en busca de consol i saps que amb una abraçada teva en tenen prou per sentir-se segurs i tranquil·litzar-se i això et fa sentir molt bé.

Però avui ha passat una cosa que m'ha fet adonar de que els nens creixen i que ja no els puc protegir com voldria. Avui han atracat al meu fill molt a prop de casa, jo era molt a prop d'ell però no ho sabia i no hi he pogut fer res. Tant aprop i tant lluny a la vegada. I quan ha entrat a casa i m'ho ha explicat plorant l'he abraçat i he sentit que ha crescut, que ja no és un nen petit al que podia envoltar amb els meus braços protectors, em passa un pam ja!, i he estat jo la que en aquell moment m'he sentit petita, no sé qui ha necessitat més aquella abraçada en aquell moment, he sentit impotència i molta ràbia, però dono gràcies perquè no li ha passat res greu i tot ha quedat en un ensurt.

Avui he enyorat aquells dies en que els "petits grans" problemes d'ell jo els podia arreglar amb una abraçada i un somriure i els malsons s'esvaïen .......

Foto de Erni009